Aquest llibre és un aplec, refós, revisat i actualitzat, d’algunes conferències inèdites i d’alguns articles ja publicats en diversos llocs. El conjunt vol presentar unes Visions del cristianisme oriental. Visions. Es tracta d’aspectes diversos, de característiques específiques del que entenem per cristianisme oriental. Aspectes, característiques, visions concretes d’aquest cristianisme en les seva variada i multiforme riquesa d’expressions. Visions en les quals hi domina certament l’aspecte litúrgic, perquè és sobretot en el culte litúrgic on trobem la teologia i l’espiritualitat de les Esglésies d’Orient. Cristianisme oriental. Amb aquesta expressió s’entén el cristianisme de tradició espiritual, litúrgica i teològica oriental. A la base d’aquesta expressió hi ha la divisió de l’Imperi Romà entre Orient i Occident i la formació dels antics patriarcats: un d’occidental, Roma, i quatre d’orientals: Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem. Amb la difusió del cristianisme, a partir de Constantinoble, cap a pobles ja no orientals, sinó plenament europeus, occidentals, i sobretot amb els moviments migratoris i la formació de diàspores, el sentit geogràfic original del terme «oriental» perd força i roman com a element definitori la diferent tradició eclesial. El cristianisme de tradició oriental ho és, es trobi on es trobi. Per contra, el cristianime de ritu llatí del Pròxim, Mitjà i Llunyà Orient és oriental per la geografia, però és occidental per la seva tradició cristiana llatina.|Aquest llibre és un aplec, refós, revisat i actualitzat, d´´algunes conferències inèdites i d´´alguns articles ja publicats en diversos llocs. El conjunt vol presentar unes Visions del cristianisme oriental. Visions. Es tracta d´´aspectes diversos, de característiques específiques del que entenem per cristianisme oriental. Aspectes, característiques, visions concretes d´´aquest cristianisme en les seva variada i multiforme riquesa d´´expressions. Visions en les quals hi domina certament l´´aspecte litúrgic, perquè és sobretot en el culte litúrgic on trobem la teologia i l´´espiritualitat de les Esglésies d´´Orient. Cristianisme oriental. Amb aquesta expressió s´´entén el cristianisme de tradició espiritual, litúrgica i teològica oriental. A la base d´´aquesta expressió hi ha la divisió de l´´Imperi Romà entre Orient i Occident i la formació dels antics patriarcats: un d´´occidental, Roma, i quatre d´´orientals: Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem. Amb la difusió del cristianisme, a partir de Constantinoble, cap a pobles ja no orientals, sinó plenament europeus, occidentals, i sobretot amb els moviments migratoris i la formació de diàspores, el sentit geogràfic original del terme ´oriental´ perd força i roman com a element definitori la diferent tradició eclesial. El cristianisme de tradició oriental ho és, es trobi on es trobi. Per contra, el cristianime de ritu llatí del Pròxim, Mitjà i Llunyà Orient és oriental per la geografia, però és occidental per la seva tradició cristiana llatina.